El passat 20 de novembre es van celebrar les esperades eleccions al Congrés i al Senat de l’Estat Espanyol. El resultat va ser d’una absoluta victòria pel PP amb 186 escons, el millor resultat de la història, que deixa força enrere al PSOE amb 110, contràriament al PP, el pitjor.
Una vegada més es demostra que a Espanya hi reina el bipartidisme. Dos partits majoritaris, PP i PSOE, que deixen al marge una gran quantitat de partits. Molts d’ells amb grans idees de millora per al futur i propostes esperançadores. Tot i que d’esperança i confiança en els polítics en queda poca.
Teòricament la política és una pràctica col·lectiva que duen a terme els membres d’una comunitat. La finalitat és regular els possibles conflictes que s’originin entre grups. La principal política que fa el ciutadà és “escollir” al que serà “el seu representant” durant quatre anys. Però en aquest període de temps el ciutadà no tindrà cap control sobre les decisions que prengui el Govern. Aquesta escassa influència que té el ciutadà en la política és el que ens ha dut a fer revoltes i manifestacions, a crear el moviment del 15-M, a intentar fer sentir la veu del poble i que se’ns escolti, a no deixar-nos tractar com a un ramat desconcertat al qual s’ha de mantenir entre reixes i callat procurant que no brami.
El problema és que l’activitat política institucional està totalment desprestigiada socialment. Hi ha una desconfiança generalitzada a causa de la corrupció, demagògia, enganys, veritats a mitges, etc. Les conseqüències que això comporta són que la ciutadania “deixa de participar en la vida política”, és a dir, deixa de votar (ja que és l’únic que pot fer), pensant que voti al partit que voti les coses no canviaran; ja que els polítics continuaran mirant per a la seva butxaca i pels seus interessos.Cal ressaltar que el sector conservador de la població, el de dretes, és molt més fidel. Generalment, no deixarà de votar al seu partit. En canvi els progressistes, gent d’esquerra, són més crítics i castigaran als polítics amb l’abstenció o votaran altres partits que creguin que coincideixen més amb “els seus ideals”.
Vull acabar dient: fes-te escoltar ramat desconcertat!
Ramat desconcertat em recorda a 'Cómo nos venden la moto', Noam chomsky, no?
ResponEliminaRealment el bipartidisme em toca la moral, i més tenint en compte que cap d'aquest dos partits ens beneficia en res. Però ara ja està fet, i haurem d'aguantar aquests quatre anys com poguem.
De moment comencem bé amb les reformes de Mas...
espero que la gent s'adoni el que se'ns tira al damunt.
Quantíssima raó!
ResponEliminaAvui he llegit que es va trobar un sobre on hi havia una papereta del Partit Popular amb un troç de xorisso. Mentre que el missatge era ben clar, a les taules s'ha contat com a vot favorable al PP. És vergonyós, és indignant.
El que era un medi d'expressió del poble, ha passat a ser una forma d'amagar les mentides!